Mora mallorquina, esclava del rei
No, no fores tu,
venerable ullastre,
més vell que la història
qui li trencà l'ànima
en cent-mil bocins.
qui li trencà l'ànima
en cent-mil bocins.
Tampoc fores tu,
espinal esquerp,
talaia de xàtxeros,
qui travessà son cor
com un cruel botxí.
qui travessà son cor
com un cruel botxí.
No, tu tampoc,
garrover vetust,
fill de l'Orient,
cegàres els ulls
de la seva nit.
cegàres els ulls
de la seva nit.
Ni tu, pi esponerós,
rei de l'entrelluu,
sacerdot del sol,
omplires de llàgrimes
els seus ulls d'ahir.
omplires de llàgrimes
els seus ulls d'ahir.
Oh, esponerosa alzina,
no, tu no pogueres
escorxar carnicera,
com despietada fera,
la il.lusió del seu pit.
la il.lusió del seu pit.
No pateixis, llampúdol,
arbre de garriga,
fosca mata-selva,
no ennegrires sa vida
amb tristos vels de llí.
amb tristos vels de llí.
No fou la figuera,
femella fecunda,
tan humil tota ella,
qui encadenà ses mans
aquell trist matí.
Mesquineta tu,
qui encadenà ses mans
aquell trist matí.
Mesquineta tu,
oh mora Salema,
d'Almallutx nadiva,
la més bella al.lota
del mon sarraí.
El sol et mirava
la més bella al.lota
del mon sarraí.
El sol et mirava
amb cara d'angoixa,
i t'acompanyava
aquell jorn d'infàmia
pel penós camí.
L'esclava del rei,
aquell jorn d'infàmia
pel penós camí.
L'esclava del rei,
la perla, la joia,
la més cara gemma
per desgràcia seva
de tot el botí.
Maria et posàren
de tot el botí.
Maria et posàren
amb forçós baptisme,
els maleïts corsaris
els maleïts corsaris
i el frare pirata
abans de partir.
abans de partir.
Dins vaixell de guerra
cap a Saragossa,
cadenes als peus
i als ulls moltes llàgrimes,
adéu Mayurqueta.
A dia d'avui
ja ningú et recorda,
han passat vuit segles
i els teus nets bastards
es conten a mils.
i els teus nets bastards
es conten a mils.