Epitalami
L'aucell dins lo boscatge
canta i més canta, però es veu tot sol;
i per cercar qui momprenga son llenguatge
i amb qui puga niar dins lo ramatge,
sedent d'amor i ditxa emprèn el vol.
L'ametler de la prada
crida la parra que per ell s'enfil,
perquè amb raïms dolços carregada
li vestesca de pàmpol sa brancada
i jugueteig amb ells l'aire gentil.
Surt tendra i agradosa
del cor la cançoneta tota mel,
i cerca l'eco de la vall frescosa,
perquè la torn dir amb veu misteriosa
i l'enseny a les fonts i aucells del cel.
Aucell amb dolça aimia
ametler amb la parra pel brancam,
cançó agradosa amb l'eco que volia...
amic, açò sou vos en aquest dia,
que heu sigueu per a sempre a Déu li clam.
Poema: mossèn Alcover
Si comprau el disc (Edicions Blau), el guardareu (i escoltareu) talment una joia. Però podeu escoltar i xalar de la cançó en aquest enllaç: Grooveshark
Segons Maria del Mar Bonet, al llibret del seu álbum “Terra secreta”, Epitalami de Joan Bibiloni i mossèn Alcoverés:
La felicitació d’un amic a un altre el dia de les seves noces. Una atmosfera nostàlgica en el comiat que, no obstant això, no impedeix el brindis davant els contraents, com un desig de benaurança.
Rafel Mas, Búger 12 de juliol de 2013