Un record entranyable des meu padrí al cel sia
Quan era petit, fa devers cinquanta anys, no hi havia sa barbaritat de bosses de plàstic que hi ha ara. A jo m´agradaven molt ses mores de romaguer i per a dur-les es meu padrí al cel sia, que nomia com jo, me va ensenyar a fer una bosseta amb una fulla grossa de figuera.
Fulla de figuera de sa varietat mallorquina Blava que fa dues collites cada any: una de figues flors que maduren dins es juny i una altra de figues agostenquines.
Vinclava per amunt sa punta de sa fulla i després doblegava es lòbuls laterals damunt sa punta, ho fixava amb un bastonet com si fos una agulla engafatadora i quedava com una bossa.
Hi cabien moltes mores que jo me menjava després una a una com si fossin flobietes de blat de les Índies de tornada cap a canostra, qualcant dins es carro estirat per na Margarita, una somereta petitona molt peluda de raça mallorquina, dolça i molt ximple, que jo estimava amb del.liri.
Es seu record entranyable restarà sempre dins lo més sagrat de sa meva memòria. Es meu padrí ja no hi és, sa somereta tampoc, hi ha més bosses de plàstic que fulles de figuera i anar a collir mores de romaguer ja no és un joc de nins.
Recordar aquestes coses de sa meva infantesa em fa mal an es cor. M´agradava tant anar a foravila amb so meu padrí. Me va ensenyar tantes coses.... Jo li féia preguntes i més preguntes: "I aquest arbre que se diu, padrí?, Això és una prunera de frare roig. La va empeltar es meu padrí al cel sia quan jo era un nin com tu. Nomia Tomeu i era molt pobre. Son pare era oller, vivien an es llogaret d´Olleries que està aferrat a Santa Eugènia.
Cada any per sa fira venien a Algaida pare i fill amb dos carros llargs ben carregats a vendre olles, greixoneres, pitxers, gerros, tassons, tasses, xíqueres, copes, plats plans, plats fondos per menjar sopes de col i de matances i arròç brut, palanganes rostidores rodones i llargueres per rostir mens, indiots i porcelles, salerets, setrills d´oli, alfàbies per salar olives, alfàbies per guardar ets ossos des porc, alfàbies de coll ample pes saïm blanc i es vermell, alfàbies foradades per guardar caragols bovers, caragols de paret i caragoles de garriga de boca negra, cossiols, cossiolets, cossis, ribells i ribelles, gavatlins per fer sagó a ses gallines i beguedores i menjadores pes coloms.
Un any sa meva padrina Margalida (parla es meu padrí Joan de sa seva padrina que va néixer a devers l´any 1830) que era pubila i hereva de sa possessió de Son Fullana va anar amb sa mare a firar a sa plaça des poble. Na Margalida volia comprar un cossiol gros per sembrar-hi un fasser. "Mumare, deixau fer ses olives de Sóller que noltros ja en tenim per regalar i per vendre, veniu a triar amb jo es cossiol an aquella parada dets ollers de Santa Eugènia".
Ai Bon Jesuset quan na Margalida va veure en Tomeu i en Tomeu va veure na Margalida, ja ho crec que s´agradaren, ella tota curra vestida amb so vestit des diumenges amb un vel blanc de fadrina brodat amb flors vermelles i sa cara enllimonada i enfarinoada per pareixer més blanca i fina i ell, en Tomeu, alt, currot, d´ossada grossa, ulls espolsats i un somriure tan encisador que na Margalida en va quedar enamorada de cop. Varen haver d´esperar tot un any a que tornàs ésser sa fira per tornar-se veure. Na Margalida ho tenia clar: "O me cas amb aquest oller o me faig monja tancada". Es dia de sa fira se va mudar i enllimonar lo millor que va sabre, se va tornar posar es vel blanc de fadrina i cap a sa parada dets ollers a bracet amb sa mare. "Mumare, m´heu d´ajudar. S´oller jove ha de venir amb noltros dues a Son Fullana avui mateix i hi ha de quedar com a missatge, surti de llevant, surti de ponent.".
Quan fóren davant sa parada dets ollers, aquells dos cossets enamorats se miraren, se conegueren i en Tomeu els va enflocar: "Què volen qualque xíquera ses senyores de Son Fullana. En tenc de ben fines". "I tu com saps que som de Son Fullana?" - li contestà tota rabent sa mare de na Margalida. "M´ho ha dit una mel.lereta pes camí." A na Margalida li va fer tanta gràcia aquella sortida que va esclafir a riure. A sa mare no n´hi va fer gens de gràcia, però per fer contenta sa filla li va demanar: "Escolta, oller, que t´agradaria llogar-te de missatge a Son Fullana?". "Si m´ho demana sa vostra filla, sí". "Au, grosserando, no corris tant." Na Margalida estava encantada. Només faltava convèncer son pare, però estava segura que el podria ginyar a llogar aquell jovenot tan ben carat. Ningú sap com ho féren, però an en Guillem de Son Fullana li va caure tan bé en Tomeu que el va llogar totduna sense posar-hi cap emperò. Només tenia aquella filla i sempre li havia fet il.lusió tenir un fill mascle. En Tomeu aviat va pujar de missatge rònic a caporal i un any després se va fer s´esclafit, se casaren a s´Ermita de la Mare de Déu de Castellitx i s´oller d´Olleries va passar a ser En Tomeu de Son Fullana. Na Margalida ja tenia lo que volia. Fruit des matrimoni nasqueren vuit infants."
Bosseta plena de prunes de frare roig, d´una prunera sollerica empeltada amb una muda de sa vella prunera algaidina des meu requetepadrí al cel sia.
![]()
Bosseta plena de deliciosos albercocs de Porreres, regalats pes nostro amic Rafel Mas.